Paret sud de l'ABADIAS: Foto Luichy Ja l'hem encadenat, ja està, la ascenció en lliure sencera de la GUILLEM MALET EDinf 300 mts a la cara sud de l'Abadies...300 mts de granet preciós, fissures contínues i dificultat homogènia a 3.000-3300mts...
Fa molt de temps que amb en Maluta vam comentar que seria bonic obrir una via allà...i allà va quedar la idea..una idea ue duia a cap d'encara més abans...de haver mig assajat la TERRITORIO COMANCHE i haver desistit per no saber que allò es podia fer "clean"...i fer-me mandra pujar una Ryobi, o spitador...i la idea va restar al calaix.
Després de una mica de esforç la via va quedar llesta i aquest finde amb en Xavi Fernandez i en Pere vam decidir jugar-nos possiblement la darrera carta al TOT o RES, en un atac llampec, sense temps i amb bona méteo...a veure què tal.
Hi ha vegades que tot va malament, i tires amunt a pesar de tot, perds una peu i el recuperes, surts bufant, pujant el genoll al mantle, esgarrapat, sense pell, relliscant...i encadenes.
Hi ha vegades que tot flueix, i fins al darrer instant del dia, fent la cerversa al bar, tot és perfecte...aquest cop va ser així...
Aproximació "lleugera", sabent el material exacte no vam dur res de excés...amb temps, arribant en 3 hores al base, gens petats.
Sopar lleuger de raviolis i sopa, amb una mica de pernil ( van faltar les birres bows...que som uns Stecks amb això del pes o què!!)...i nit en la fantàstica tenda del Xavi ( 1,4 kilos i hi descanses correctament amb sac lleuger)
Paret des del BASE: foto XAvi Fdez a http://aonangtowerbasecamp.blogspot.com/ Despertador a les 06:30 ( santa raó del Xavi...va ser la clau de l'èxit)...distribució del material i amunt amunt!!! LA APROX a la paret la vam variar una mica...en no existir ja la gelera formada a peu de via, les llastres que hi ha sota la paret estaven seques i això ens va permetre:
a) Pujar sense rodejar-les per la dreta...just pel seu extrem dret, quasi sense tocar la tartera-gravera final...vam guanyar quasi 30 minuts i estalviar molt esbufec
b) Evitar fer els DOS llargs de gel-neu habituals, reduits a una grimpada de 50 mts de IIIº amb pas final fins la vira...no problem. 1 hora més estalviada!
A les 09:00 començàvem a escalar...sense la gelera l'efecte "fred" era menor, i a pesar que el sol ( ara) passa alt i no toca fins a la meitat de la paret ( 12:00), vam triomfar. Encadenem els dos primers llargs amb una mica de rasca però almenys els segons podíen escalar bé sense tremnolar i sense el "pes" habitual de l'obertura...
LA RATLLA: M'estava fotent de fred...amb dues samarretes tèrmiques i un forro tallavent, i guants...faig maniobres de escalfament, m'ajusto els gats, i...FLOOOOW...fantastic, TACTA BRÚTAL i amb el fred els dits i els peus s'enganxen fantàsticament a les miniregletes de aquest llarg tant tècnic!!! Surt a la primera, tot i que en un repòs a la maitat he de reanimar els dits que ja no sabíen ni què pillaven...6c 20/25 mts
EL RAYÓN: el Xavi encadena bé, tot iq ue evita un tram dur i això fa que li manqui corda...quasi pensàvem en sortir a l'ensamble quan v poder arribar justíssim a muntar reunió. 6a/a+ 59 mts..ojo!!!
DIEDRET: buf..l'he fet molts cops i sembla facil però molt "trad"..ojo a protegir en fissura petita...un parell de passos i no atabalar-se a l'inici. 6a 20 mts
L'ORELLA: Tinc un sol intent? bufff..a muerte...el Xavi em filma i vaig a pinyó...surt guai, col.locant els catxarrets al primer intent, queda segur i els bolts al pas donen la confiança necessària..quin ambient més guapo i quina tiraa més bonica, de l'inici al final...estem animats!! 6c atlètic ( bona presa) i 25 mts...
El JETAWALL: Al final el Xavi ( gracies bow, moltes gracies!!) me'l cedeix...que guai...inici atlètic i facil, esperonet i mur molt vertical, estil VILANOVA...complemento amb algun catxarret en fissures horitzontals, encaro el tramet crux i amunt...la veritat es que ja sento els braços calents!!! Volia empalmar el darerr llarg fins al cim i m'adono que he esgotat quasi tot el material...i la corda ja pesa...munto la darrera reunió penjada...gaudeixo de la paret, del sol i del buit...6b/b+ i 45-50 mts...no sé, igual vaig cansat...em coneixia la seqüència...no sé com seria a vista i intento posar-me a la pell de un repetidor...
LA GARGOLA: Surto pitant amunt, un llarg aparentment poc amable i que inclús així gaudeixo...inici amagat a la dreta, i flanqueig a la esquerra, sota una fissura desplomada molt ampla i liquenosa...l'escalem amb un pas a bloc per la esquerra...una regleta i pas "ninja"..V+ de bloc pujant a mort cama dreta en una miniregleta...m'impulso i la regleta de peu cruixeix...faig el pas..aguanta...surto amunt.
Sortint al cim, 6a+. Foto XAvi Fdez a http://aonangtowerbasecamp.blogspot.com/
El Peter no té tanta sort i la peta...ojuuuuuu! En xavi resol el pas...no canvia massa la dificultat però si els cantos...abans 6a, ara igual 6a+, pas burrot rematat per un Mantle que sembla burro, per enfilar-se a la Gàrgola...
Abracades i encaixades...estem contents...grimpem al cim, tenim cobertura...trucades, pleguem material i avall...
La canal de baixada, com la Nord del Maldito, ja tenen una lleugera enfarinada glaçada...semblava el desastre, però no..la grava esta dura pel fred i baixem a piñó..en 10 minuts som a sota, sense incidents...guai..i com quetot esta ok, decidim fer el darrer encert del dia: FLAQNUEJAR cap al BONDIDIER.
GENIAL...sense baixar la tartera i la canal fins al llac, i haver de remuntar al BASE, anem en HORITZONTAL i DAMUNT PEDRA LLISA ( llastres i graons), fins a la vertical del BASE...una ràpida baixada per prat i salbs ens duu directament a la tenda...quasi igual en horari però TOTALMENT DESCANSATS en comparació a la ruta que fèiem!!!
Fem paquest i a les 18:20 marxem enxufats...al bosc damunt la pleta poso el torbo i baixo a la carrera fins el cotxe...hi arribo a les 20:00, no ha calgut ni el frontal!!! El Xavi i en Peter arriben tot just 22 minuts després...genial!!!! Hem tret dues hores al pressupost horari i ens regalem un menú genial al HOTEL LLIBRADA ( la cuina sempre oberta, amables i molt bon preu!!)
Enxufem cap a casa i a la 01:30 entro al llit..qui diria que hores abans estava volant sobre les pedres de les Maleïdes?!
Algunes claus del tema:
1) Amb el material adeqüat no peses tant, encadenes i baixes a pinyó.
2) Xavi, teníes raó, sóc massa gos, matinar és la clau des alpinistes. La horeta de més dóna un timing perfecte!
3) Sense la glacera fa menys fred, puges de seguida a peu de via i estalvies crampons i mixtes raros. Serà aquesta la època millor de la paret????? Amb una méteo estable ho tinc clar: SEGUR!!!
4) Els shots de REDBULL i la glucosa POWERADE ( ecs quin mal gust) fan MIRACLES...redueixes pes/nutrició/speed i vas a morte...
5) el descens per la canal, i en horitzontal al BONDIDIER és la opció guanyadora...rappels no!!! ( no hem reequipat les reunions de la directa...el sistema de ràppels pel mig és encara una incògnita per mi. Buscar els de la Ostegun un pal, i per la canal vam trigar 10-15 minuts escassos...no hi ha color...)
Bé, ja penjarem la ressenya i el video de els encadenes...
de moment torno a convidar-vos aquest proper cap de setmana a una jornada de escalada a STBENET, el passi de diapos del Maluta i la via ( video si tenim temps) al REFU, a fer unes cerveses i a recordar una mica aquest company, ok...
IRIE
21 comentaris:
be nanus bé, ara si que podeu donar el cercle per tancat. Despres de tot l'istiu batallant amb aquesta obertura, finalment li heu donat el punt i final.
No cal dir que amb les descripcions tan detallades que dones, venen ganes d'anar-hi avui mateix a repetir-la. Potser caldrà esperar a l'any que ve...
De totes formes, felicitats per la obertura i per tota la aventura dels ultims findes. Ja ho havia dit en anteriors posts: sense haver conegut al Maluta, estic segur que li hagués agradat aquest record que li heu donat.
Abroçus companys.
Gracies IVAN...
NO dubteu en anar-hi...si tens partner no crec que ara fos una mal moment ( meteo mediante), de veritat, vam flipar amb les condicions!
Si es l'any que vé afegiu el martell al material, els claus a l'hivern poden afliuxar-se! Ha quedat "assequible" en el grau obligat ( 6a o 6a+, passos aïllats), i ben protegida/protegible...es pot escalar quasi neta ( ll3 fissra cega. A3) però no valia la pena...és massa maca per deixar una via que es quedi en l'oblit...
Qualsevol info que necessitis ja saps! Publicarem ressenya i video properament!
TR
Quins boussss!!
Felicitats per la via, pel rotpunkt i per l'amistat !!!
Segons com sembla una via assequible i segons com no!!! Suposoq ue escalar allà dalt no és cap broma!
Salut i endavant!
Hola "anonim"
Gracies!
A la MALADETA ja s'hi va pujant, i cada cop més. La paret no és cap broma, tot iq ue no hi ha res de extrem, simplement que l'acc´s és una mica llarg, que no hi ha ( no hi havia fins ara) cobertura de cap tipus, iq ue el descens és llarg. A aquella alçada el temps pot canviar en hores de manera molt lletja i la retirada és complicada a no serq ue coneguis la situació de les reunions.
No és una via exytrema ni molt menys...hem deixat claus i expansions als moviments més durs i la resta a completar amb catxarrets molt fiables. Segueix una linia molt Directa, fissures i alguna placa, sense dificultats obligades ( aqui no ens la vam jugar massa, no és el mateix trencar-te un turmell o una costella a MOntserrat que allà dalt), i alhora volíem obrir una via que es pogué repetir pel plaer de escalar allà, en lliure i sense haver de "reobrir" cada cop el llarg ( els llargs claus seríen A3 i A2...ara queden de 6c si encadenes).
El grau encara no esta consolidat..no és el mateix un 6c a Margalef que un a 3.200, després de caminar 4,5 hores per tarteres i escalar altres lalrgs de VI-, amb el fred, la set...etc...hem graduat crec que "soft" pensant en que es farà a vista i els emplaçaments i números de friend no els saps ( peta bastant buscar un catxarret si no ets un bon escalador trad...almenys jo no en sóc i obrint canviava molt!!!).
En lliure el llarg clau ( no obligat) és el 3 totalment...una esalada MOLT i MOLT bonica i tècnica.
Salut i si voleu info no dubteu en demanar-la!!!
TR
Bolts a la Maladeta?
Sí, com a la del CLIENTE (Jordi Corominas) la Ostegun i la Eterna Juventud( spits i algun bolt) o INDIO MARA...de fet a la paret ja n'hi ha uns quants, sempre ben repartits...
A la Gàrgola aquest any va apareixer un del 10 o 12,a la darrera reunió (estrany, tampoc és una instal.lació correcta)potser per complementar o algun rescat ( ni idea).
Excepte un llarg dificilment protegible mentre obríem( puntes de clau i ploms, ara ha quedat quasi equipat), la resta una "mitjana" de 1,85 bolts per llarg (13 bolts en 7 llargs i més en el d'A3), També hi ha 3 reunions de 2 bolts i una reforçada amb un. Les de la Directa ni s'han restaurat ( claus vells o res)ojo a dur martell després de l'hivern...
Hi ha , de fet, més pitons que bolts ( i això que són més cars i duren menys!!)
Evidentment es pot escalar sense bolts( no seria ni expo...si de molt més curro i carregar material, i molt més selectiva-ataca murs, no és la TERRITORIO amb les seves fissures perfectes) i sense claus..i sent "només" 6c et diria que també es pot fer fins i tot sense corda ( s'ha fet el PESCE-7c-xino xano)...
Suposo que és una qüestió de ganes, de temps disponible i de concepció de la via ( a qui la destines i què en vols ressaltar).
En qualsevol cas...sí, bolts, com al Sobarbe, a Montrebei o Ordesa...intentant limitar al màxim i dexar una ruta escalable amb catxarros i sense martell.
ieps! Enhorabona de nou!! i...al lloro amb els redbulls, eh???? que hi ha la llegenda urbana aquella de que són molt xungus jejeje
9a d´humanisme encadenat... ahí no tots arriben. Feliçitats!!
Bou,
quina puta enveja tiu... ho he llegit i m'han entrat unes ganes... mare de déu...
per cert, el xavi em va comentar que va arrencar un plom de la maluta de la bandereta ahir, jaja, tope clàssic!!!
Felicitats un altre cop!
MArieta: MANO DE SANTO BOWA!!! es que els "flams" o els "entrepans de galldindi" allà dalt pesanquenoveas bowaaaa! hahah!! No crec masa en llegendes urbanes...encara estic trucant a la DRA MINERVA a veure si em passa un d'aquells cadells de Husky que volen sacrificar des de fa 2 anys...heheh!
URELIO:...hehehe...ha quedat de 6c, també en això...però tens raó, suposoq ue si no fos pels sentiments una cosa així costa més...sóc molt gos...
JM: LLANETTIS on fire...quin bow!! L'estiu que vé si vols hi tornem ( em faltarà un bvon canguro, però es pot intentar...), Cordada de tres però eh? Si no no em deixen fijo!!! ens veiem dissabte Bow, stbenetpower!
hola
Vaig escalar la DIRECTA a inicis de l'estiu.
Ho vam fer en el dia, pujant per Corones, vivac lleuger, i baixant per la Renclusa...una marató.
La via pinta molt bé, però si ja ens va costar pujar pels Vº's de la Directa no m'imagino com deu ser encadenar tants llargs de VIº!!
felicitats per la via, espero poder-hi anar algun dia!!!
Xavi
Hola Xavi,
Pel que em dius devíeu escalar mab el "bulto" a l'esquena, per baixar per darrera. En aquestes condicions els Vº's ja passen a VIº's hehehe!
En aquests casos , ho hem après a base de "pegues", la clau sempre passa per anar lleugers i pensar mlt bé per on pujar, on deixar el material i com baixar.
Espero que amb aquesta sèrie de posts la gent es familiaritzi amb el lloc i vaigi trobant aquella opció que s'adiu més amb els objectius de cadascú.
Personalment penso que tot depèn de la condició fisica de cadascú, del planning de temps disponible, i de quina via vulgui fer.
La opció dels ràppels per mi, apart de augmentar el risc ( són instal.lacions de claus) i poder-se enganxar les cordes, no és molt pràctica ( trigues menys camnant i no et pots quedar enganxat)...i per contra has de carregar ls bamwes-botes. Excepte obrint MAI hem pujat amb motxilles grans...aquest cop duiem es forros en bandolera i dues motxilletes pels gores, l'aigua i les barretes. les botes les duien els segons ( tres cadascun), i el primer escalava només amb el material ( que ja sabíem), usaríem en el llarg concret.
Això permet una eficiència que "onsight" no és tant bona, i tot pot semblar més senzill.
JA sé que no vic allà, però en els 20 anys que hem anta pujant per aquí la veritat es que només he vist cordades a la DIRECTA, i la majoria han desistit o escaquejat per la DIEDRE ( excepte els bows que vam veure "volar" per la via el darrer cop!!)...
Penso que si ja heu fet bé la DIRECTA, aquesta via està igual o més assequible...la línia és més clara i els bolts donen un plus de confiq ue en algunes reunions de la Directa no sempre tens (p.ex les dues darreres, on algú algun dia pendrà mal...caldria equipar-les millor...aquells claus fot 20 anys que ja fan por..i no son un seguro...són la reunió!!).
Vinga bow...qualsevol info no dubteu en preguntar-la!
Saluuuut!
Bueno nano.
Felicitats, com deien per aquí dalt s'ha tanca un cicle, he anat seguint toa l'aventura, i estic frenetic amb el relat, motivació per tots els costats es el que has trasmes i un bon homenatge.
Bona feina i a gaudir.
Ja no et felicito més, que ja he lloat prou tota la feinada que heu fet allà dalt. Si pensem en les hores acumulades, a peu de cotxe hauria sortit una via de potser 2000 mts.
Una precisió sobre la DIRECTA, si atenem a la cronologia, els dos primers llargs són del DIEDRE (75). L'estiu següent (76), el mateix Lluch va seguir recte per la Directa. Així és possible que molts no s'escaquegin pel Diedre sinó que sigui la via que venien a fer.
Ei Girbén, ...i gràcies de nou! ( ja et diré jo GRACIES pel teu ajut!) :)
De fet encara recordo aquell article del LLuch, expicant la "història" de la Maladeta...de com pujàven amb les tendes de lona, i les botes rígides, i la "ferralla"..i el "sistema Maladeta" que van inaugurar...allò si que era una feinada!!!
Sembla que l'idea inicial era la DIRECTA, però amb manca de temps i tal van declinar cap al DIEDRE, a partir del que ara seria la 2a reunió d'ambdues...de fet la DIRECTA seria una "variant" o un "tirar amunt" del Diedre.
En qualsevol cas ambdues vies ( i la majoria de la paret) mereixen l'elogi per ser obres de perseverància i amor a la muntanya!).
Per mi una de les MAJORS gestes que s'han fet per aquí dalt és la escalada de la Cara Nord del Margalida, pel Haus i l'Estrems, bans de la meitat del segle passat...ALLÒ si que va ser quelcom fora de serie...no m'ho puc ni imaginar!!! Llàstimaq ue hi hagi tant poca info!!!
Hey Ferran!
Ha quedat allà dalt i ara ja esta "vestida" per ser una bonica ascenció d'alta muntanya en lliure agraït protegit un mínim, i a complementar però de manera més que humana...
Potser ja ueda poc, sembla que aquest finde no pinta molt bé...a nosaltres ja en havia nevat-enfarinat una mica a les Nord..però les condicions i temperatura ren PERFECTES...si hi hagués un finde anticiclònic no dubtaria en anar-hi!!!!
Ja saps si necessites info o tips nodubtis en escriure bow!!
Salut i cuida¡t de regletes que peten!!hehehe! Quin pinyassu boooow!!!
La primera a la nord del Margalida és del setembre de 1935 (de l'Arlaud, com no!). Consta que la Haus-Estrems-Camps és de l'agost del 1946 (en dotze hores). Més informació al butlletí 8-1951 del Muntanyenc.
BRUTAL...
UNa anècdota si més no curiosa és que en una de les primeres repeticions el cap de cordada va caure, tallant-se la corda, i es va precipitar dins la rimaya ( mai va poder ser rescatat...de fet el assegurador nbi tant sols el va poder veure caure i va saber que havia caigt en estirar la corda i veure que estava tallada...)
40 anys més tard el fill de l'assegurador va localitzar providencialment restes humanes i de una motxilla, al peu de la glacera, i per més casualitat part de un DNI corresponent a l'escalador caigut!!!
Aproximant en estiu a la NORD del Margalida es veuen esquerdes de 10-15 metres ( es podria fer topropes en gel a l'estiu en forats molt grans...!!) i enmig del no res, penjant del gel a uns 10 mts sota nostre, hi havia restes de una corda vermella ( sense trenat, com de les actuals JOKER però es veia que era dels 80's o 70's)...també vam veure el màbec de un piolet de fusta, incrustat al fons...
Dos hiverns més tard, sol, allà enmig, gairebé vaig quasi abandonar un intent molt dur, més per les paranoies que per la por a la via...dormia en un forat i crec que mancava aure i a la nit somniava coses horribles!!!
http://celiavern.blogspot.com/2010/02/jo-volia-fer-un-reggae.html
ësun lloc molt lúgubre, sens dubte!!!
felicitats de nou... falta la ressenya!!!!
ns veiem a st.bows..
boníssisssima la foto en blanc i negre de la tàpia, sembla treta de l'"En paredes extremas"... quins detalls...
salut i bons records
Salut . i muntanyes.. !!!
i si.. TR.. el matinar es la clau en moltes de les activitats que tenen la muntanya en comú... i més en l'alpinisme o l'escalada de tapia..;-)))
I per cert... Redbull y Powerade.. ??? !!! :-(( ueccccsssss... :-)))) a on estigui un bon termo de té amb "gúisqui".. que se quite tó lo demás.. !!!
ja ho sé Pekas...el enúltim intent el vam fer dopats de TORRES 10 i formatge boníssim...va ser un ágape frugal el dissabte a la nit i l'endemà ( baixat al cotxe carregadíssims) vam trigar 5 hores amb bany intermig inclòs i paredetes smoker...
Amb el YING i el YANG de dopping power vaig trigar 1,40h a muerte...
de vegades el lado oscuro me puede, m'arrepenteixo dels meus pecats!!
Publica un comentari a l'entrada