Tant se val...Sense pressió, com un joc, i a gaudir...
ELS SEUS PRIMERS GATS!!! I demà la nostra primera sessió sols, un dia pare-fill...a fer BLOC !!!!ELS SEUS PRIMERS GATS!!! I demà la nostra primera sessió sols, un dia pare-fill...a fer BLOC !!!!
18 comentaris:
penso que això -m'ho suposo, però ni idea, vaja- ha de ser dels moments més emocionants en la vida d'un escalador... "Tan de bo li moli" pensaria jo compulsivament jejejejejeeje
Una abraçada i a gaudir-ho!!
Estic d'acord amb la Marieta, encara no tinc fills, pero imagino que es deu sentir alguna cosa similar, jo pensaria i desitjaria "que li agrades".
Doncs molta sort i que el petit gaudeixi, bueno i el pare tambe.
Vigila amb els dinosaures que quedin sobre le crashpad...tenen tendència a quedar a l'alçada dels runyons.
Que disfruteu d'aquest dia i que en tingueu molts!!!
Fins ara
MARIETA i FERRAN: NO us imagineu la "emoció" bow...demà la Lila no té vacances i el Nawet farà "campana",e sta començant el cole i la adaptació és "dura", estava acostumat a la tranquilitat d'anar a l'escola Bressol tres anys i ara es troba amb horaris de "curro" o més, trasllats amunt i avall, nenes que ploren, i molts desconeguts...etc...un dia sobre el crashpad i pel bosc li anirà de p.m!!! I jo encantat, no veas..generalment vaig molt fanàtic i el tema ve de "nawet sisuplau a veure si fas un silenci i el papa encadena valeeee?"...un dia pare-fill crce que és molt diferent...si el dia aguanta a can boquet o st joan fijo que ens perdem pel bosc...si plou a la Panxa i a mirar una `peli del rayo mcqueen o del xai shawn..hahahah...
BOWS ja us ho trobareu quan us toqui...i ...si...m'agardaria poder compartir mb ell la roca...i si pot ser que faci bloc o esportiva...que quan ets pare m'imagino el patiment que tenien els nostresquan ens veins fugar amb els catxarros a les tapies o les muntanyes..i sabent el que hi ha tinc MNOLT CLAR ( encara més) que si li mola el bloc o la esportiva ( o els psico) estaré molt més tranquil...hehehe!
SALVA: QUina gracia bow!!! crec que els dynos són una nova especie de peu de via, generalment a Gelida, es zones de bloc...etc...el millor és que soviont es reciclen entre nanos! NO pedrieu un helicopter verd ( rotllo vietnam) per gelida) També hem trobat cotxes del PICÚ a Can boquet!!! hehehe...salutacions bow, i compta que aquest hivern em faré el "pesat" amb vosaltres que vul exprémer can Boket!!!!! deeeeew
Ha, ha, jo tinc 2 nens petits, de 4 i 6 anys, i m'identifico totalment amb la teva reflexió.
Punt 1.
Al gran (nen) no sé si li agrada o també és per vol agradar i quedar bé. Tinc comprovat que el que més li mola és botar penjant de la corda, en top rope. D'escalar passa bastant, i la nena encara més.
Punt 2.
Sempre anem del pal de ... si us plau,estigueu quiets i calladets, que si no no puc escalar !!(ho acabaran odiant). I amb presses.
Punt 3.
Tant de bo que els agradi l'esportiva. A mí sempre m'havia motivat més l'alpinisme i la via llarga, però amb el temps i l'edat te n'adones del perill que té.
El que sí que els agrada és enfilar-se al plafó i saltar i jugar a les colchonetes. 10 minuts, és clar.
Una abraçada i que el dia sigui tot un èxit. Ets el meu ídol com a pare escalador, ja m'agradaria sortir tant!
http://www.flickr.com/photos/elizondoman/3874035012/
http://www.flickr.com/photos/elizondoman/4641408674/
Ei bow, tu TRanki, la vida és molt llarga, i camvia constantment m'explico:
tinc una filla de 13 anys, als 4 anys el seu món no passava més enllà de l'alçada del seu cap, el gronxador que li montavem amb una corda i el llit litera que li varem comprar a l'Ikea. Als 6 anys varem anar a Fontainebleau, y es va transformar en "niña-tigre", era molt graciós veure-la arrossegar el seu mini crash-pad i fer cua amb els grans com una més, posar les mans per parar i cridar vinga bou!!. Als 8 va fer el seu primer 6a per deleite del seu pare (quin orgull!!), als 10 no es posava els peus de gat ni trepava perque havia de fer anar el magnesi i es tacava ¿?, i als 12 em va preguntar: quan anirem a Jaizquibel a veure els blocs i a fer surf? !!!!!
tu entiendes algo???? doncs jo no però la veig feliç i súpermotivada amb la vida, i amb això en tinc prou
Salut
Nacho
fa il·lusió, eh bous.. sobretot quan són tan petits.
Nosaltres vam probar la panxa del bou l'hivern passat i de tant en tant em demanen de tornar-hi.
Una altra cosa és emportar-te'ls a escalar cada finde... no sé si no ho acabaran odiant.. sobretot si és en plan competició. Jo no li recomanaria a ningú posar la criatura a entrenar per competir i convertir-la en esclava d'un esport que hem triat els pares.. per les experiències que conec (fora del món de l'escalada) la cosa no surt gaire bé..
oju!!! és només una opinió
ELIZONDO..hahaha...no sé, a veure com va, gracies per reafirmar-me i pels conselllllsss...buf...sortir tant...ja costa disgustos, sobretot al Nawet...a veure com acaba...ara precisament intento "afluixar" una mica, que no s'agobii, i fer-lo participar més...que no plogui siusplaaaauuuuu! Si de cas sempr tenm la pANXA!!!
ës elq ue dius...quin apor que es lii a fer burrades pel montsec o la cara nord...antes futbolero! Es broma però quan miro enrrera em fa panic...
NACHO: joder bow, quina sort...!!! De vegades em faria il.lusió que ja fos gran però aleshores ja seré més pureta...que vagi fent a poc a poc!! ;P
Bullerlowlo: joder bow...ja tens raó, sobretot perquè SEGUR que o aguantaria ue trepés ell més estona que jo...hahahaha...no crec que aguantés de fer de PARE GRIFRI TRAINER...simplement perquè em posaria dels nervis, tot un dia en una compe o en un plafó, animant i sens epoder trepar hahahah!!!
NO sé, sóc del teu parer encara que en el fons tots mirem e enmirallar-nos en els nostres fills...però "apretar" en el mon de la compe...ffff...de fet si no em mola a mi crec que no faré que li moli a éll...
Preferiria que fos un sharma o un androide que no un Usobiaga...fijo.,..i de fet preferiria que simplement fes el que volgués i fos bon nano i ben maco...
salut a tots pares!!!
Crec que hauriem de fer un CLUB de pares fanatics, però no dels d'anar a fer la butifarra a margalef sinó dels d'apretar com locus ...això falta!!!
Eii Tranki, jo vaig un any endarrerit. El Pau té dos anys i imita tot el que veu, si et descuides comença a enfilar-se per qualsevol roc...però de moment li flipen més les bicis i les motos.
Fa gràcies perquè per ell sempre estic escalant, tant si vaig a treballar com si realment estic trepant, ja m'agradaria!
Si plou, potser ens veiem a la Panxa del Bow!
Quina colla de pares!!!Estic segura que necessitaria una fregona per netejar totes les "babas" que han caigut al terra mentres escrivíeu tot això... que xulo!!!
Jo el que espero del Nawet és que sigui feliç amb el que fa, sigui escalar, caminar per la muntanya, jugar a futbol... el que sigui, encara que no negaré que quan el veig enfilar-se per les pedres em fa molta ilu!
Ori, demà recorda portar-li et taper, la roba de recanvi per si es pixa o es mulla, algo per picar, les joguines, la jaqueta per si fa fred, sucs, bla,bla,bla,bla...
Je, je,je! passa-t'ho molt bé amb ell i disfruteu d'un dia sense la mama...us espero a la tarda!
ei maco aprofita ara ke no te cap tipus de decidir aon anar!!
per la meva experiencia de las meues dues grans ,ara ni surten amb nosaltres a escalar,pero hem compartit els millors moments junts,i quan acava el cicle elles han de fer la seva vida ,parlo a partir dels 10 anyetsmes o menys.ja nomes volen anar amb les seves amigues i demes.es llei de vida.pero et donen una gran alegria perke al ser mes grandotes tornen als origens i tot el ke han viscut ,els grans paisatges,sopar al foc despres d'escalar,els banys als engorgats..etc,els i kedaren per sempre al seu memorandum(recorda la teva infantessa i ja saps del ke parlo)..nose ,no et vull desanimar,pero sobre tot ke ho facin a gust.apa una abraçada.sergi.Alella.
Doncs Tranki, jo que vols que et digui...Els meus amics de tooota la vida em diuen que si l'hagués encomenat ( al Bernat) no ho haguessin fet millor. He tingut sort, com escalador i com a pare.
El Nanu va començar als tres anys a esquiar; diuen que no ho feia malament del tot i als 10 anys es va cansar d'entrenar a les 7 del matí a Arcalís fotut de fred i es va passar a la roca. I com sempre he fet amb ell sense agobius quan deia prou, doncs, era prou...I et puc assegurar que més d'un dia el PROU era a la mitja hora d'arribar (tant a la neu com a la roca) però amb calma i fent-li agafar el gust hem arribat fins aquí.
Gaudeix del tema bou que tot va massa ràpid
Salut
Joer, encara em fareu ganes de tenir fills per anar amb ells a escalar!!!
Vade retroo!!! Encara em dono uns anys de marge ;)
A disfrutar del Nawet-bowet, a veure si et fa uns bons portejos i a veure com li van els seus nous gats, encara es tornarà fanàtic, ja voràs! :D
Jo...qué emoción!!! me ha salido una lagrimilla y todo, creo que acabará montandote los octavos ( tarde o temprano) y al final, cuando ya no puedas con tu alma, te preguntarás en qué día se te ocurrió!...jejeje
besazos familia
A mon fill li vaig cosir un baudrier artesanal talla XS (en aquella època no se'n trobaven) que ens van acabar robant del cotxe al Penyal d'Ifach. Una pena!
No vam passar de fer agulletes fàcils com la Mare i ara no escala ni que el matin...
JAUME: !!! Pel que veig en el fons el nanu encara t'haurà fet més fanàtic,q ue sanllors treu fum no? El NAwet de vegades em veu tamb´´e al matí i li he de explicatq ue vaig a currar, que sinó es pensa que surto a escalar!! Quan sigui una mica més gran veuràs que de vegades "necessita" el pare, i ara estic en una fase que em sap greu no endur-me'l...quna arribo a casa, amb la motxilla, les festes són brutals...ja tinc ganes que m'acompanyi seriosament...a veure què tal!!!
ISIDRE: buf, et dono la raó bow...ja em molaria que el nawet em posés les cintes!!! nO sé, no crec que tingui un camí igual...per un escalador el teu seria fet a mida!!! JA veurem, cap problema! Records!
SDERGI ALELLA!: Bow, si quelcom tinc clar es que la muntanya, apart de moments brutals en escalada el que ens dóna són uns valors i una manera de fer...per mí és la base, la resta són els detalls que si bé se'm fan imprescindibles, són simplement la culminació de tot plegat. L'important és el fons i això si que intentaré que ho pilli...i quan siguin grans s'espabilaràn millor!!!
Pere: hehhe...ja t'ho trobaràs bowwww! No tinguis pressa però Cuida la jefa! i records!!!
Chinita: hehehe, a veces nos damos cuenta que se tiene algo cuando alguien más te lo muestra. Te parecerá una tonteria pero tus fotos nos mostraron algo que no habíamos percibido..de evrdada. Gracias de nuevo!!! recuerdos!!!
Girbén: ara les coses ja es compren al decathlon...i igual un cop de tarja és menys entranyable que una estona fabricant l'equip...espro que el nawet sapiga valorar aquest matís...
LILA: A tu què dir-te que no sàpigues? SIMPLEMENT GRACIES, gracies per concebir.lo, per parir-lo i per educar-lo, dificilment seria com és sense tu!!! un petóooo!
Gràcies guapuuuuuu
Publica un comentari a l'entrada