La STAFF-CREW del Ventosa: GENIAL UN ANY MÉS...
Gracies a en Roger vaig coneixer en BON IVER...i ell gracies a en MIQUEL i la BELEN, que de musica ( de la bona) en saben un tou...Un altre estiu mig hipster...i cada matí fèiem el ronso a les lliteres fins que en Roger ens despertava amb aquest tema a l'IPOD...res no podria ser millor, a fora la gent ja havia marxat a tresquejar de manera cíclica i inacabable en busca de no sé quin titol de CARREROSDEFOC...el Nawet obria un ull al meu costat i em feia un petó , la Lila es desmandrava...i sentíem l'energia de la muntanya...
Potser gracies a l'IVER vaig reunir les poques forces i la motivació que em quedaven per, a pesar de un trau obert al dit, suportar el dolor que implica escalar els darrers metres de LEVITA...un increïble 8a+ ( a confirmar) obert pel ROGER i le YAYE al VERMELL...40 mts, un inici de funambulisme i un final de fakir...minúscules dents de tauró que et mosseguen les ungles i et tomben al més mínim dubte...vaig sortir per dalt de pur miracle...derrotat i sense sensibilitat als dits durant estona...
Em faig gran i ja fa MOLTS anys que el peregrinatge al VENTOSA implica superar-me un cop més, més dolor, més tensions, més duresa...vies cada cop més brutals...més inhumanes... l'adherencia és molt ingrata...no hi ha estètica, només incertesa...
Al peu de LEVITA i després al refu, amb la birra que em va convidar en Roger vaig emocionar-me ... sé que cada any ja serà dificil fer coses més dures sense patir en excés...i...no sé...de vegades penso que ja em queden poques ganes de patir tant...i no sé perquè hi torno!!!!
Ara, a Cavallers ja només em queda una via de nom no massa guapo que "he" de encadenar de primer ( en toprope la vaig encadenar i semblava també 8a+, però de primer ja no li veig color...se m'¡escapen els número, és el més txungoq ue he provat en aquest estil...no sé...igual amb el fred...ja fa dos findes que m'escaquejo...i sembla que ja arriba l'HIVERN...!!
"REPUDIADO"...un VIOTE que vam equipar amb en TALO a la Xalmet...un segon llarg de 40 mts de passos inferno, secció de pililla i final molt tens...aire, ambient i incertesa en tot moment...
FOTOS LUICHY, ASEGURA MIGUEL...THANKS!!!
9 comentaris:
Bou, felicitats per l'encadene. Seguiràs patint...ets un fanàtic.
Roger, si et passes per aquí, una abraçada molt forta!!!
Fins ara
sí que et queden ganes de patir! perque si no no hi tornaries :)
I hi has de tornar, perque sempre -sempre- que parles d'aquest indret es nota que el portes al cor.
Apa, una abraçada, que avui estic romanticona jajajajajaja (això sí, lo d'escalar amb preses tan petites que et foten aquestes clivelles de la foto...ja t'ho regalo jijiji)
I el Nawet cada cop tindrà més energy per fer aquestes aproximacions inhumanes .... i no dubtis que llavors ell et donarà molt més del que et farà falta.
La fatiga es passatgera i circumstancial. El FANATISME no te cura.
Felicitats per el viote, patir es part de la naturalesa humana, disfrutar tambe, plorar i gaudir de la vida (estic com la Marieta).
Avui he llegit la noticia de l'accident d'en Kurt Albert fent una ferrata, i la veritat que m'he quedat toca't, el vaig coneixer a Madrid, al Corte Ingles ell anava acompanyat de un amic i dies despres va fer unaprojecció sobre el Rotpunkt a la llibreria Desnivel, encara ho tinc present la seva dedicatoria i la seva ma que va donar-me.
Avui al llegir el teu escrit i la noticia de l'accident, veig que ens agrada patir, pero aquest patir sigui com sigui es el que ens fa estar vius.
Una abraçada.
Buuuf... company.. quin post més "complert"... al menys per a mí...
Per un costat els estimats Piris... per un altre ..veure a la MOntse en la foto em transporta a altres temps.. (viejos tiempos.. ) le sumamos la actividad escalatoria.. y además le añadimos al genial señor Iver.. .buufff... sense paraules... (coneixes a Ray Lamontagne... ??? :-)))
http://www.goear.com/listen/40dfddb/all-the-wild-horses-ray-lamontagne
Salut.. i muntanyes.. sempre.. !!!
Pots posar-te melancòlic però en el fons saps que cada any arribarà el juny i direm... "aquest estiu, quins dies ens reservem per pujar al Ventosa?" i saps que?... en els fons m'encanta! (per cert, aquest any em vaig haver de posar tossuda per què pujessim eh!)Em deus una!
Salva: HEy que no recordava que en R és del MAresme...hahaha...quin paio genial...
MARIETA: EMOCIONAR-se és quelcom personal...sí..va a dies..i la veritat és que quan dic "emnocionar-me" ho dic així perquè la foto amb l'arnaw no ho mostra però la "llagrimeta" va caure una mica...petat, destrossat, el "darrer dia" allà alt i l'encadene de la via més dura que hi ha...fff.... i pillant anyets...
El NAWET va ser fabricat just al estnyq ue es veu a sota( i li volíem ensenyar)..tot plegat un cúmul de sentiments estranys que a la foto on se'ns veu assentats i a la de "descans" van sortir de cop. Si Marieta, tots tenim "DIES"...hehehe...
Però tot passa...som ionquis...fa dos dies que pujo UNA PUTA HORA a la SIBER, a aprofitar el tacte...feia any i mig que no m'hi acostava i ara trobo que tinc un project apunt de caure...hi ha tacteeeeee...buf ojalà no plogui i no faci molta rasca...heheheh!
PAU: buah...en ecrta manera molaria que el nanu crecsqués..però aiò vol dir que jo també...i ara esta tant xulo que en certa manera molaria que esq uedés sempre així de macu...però bé...lei de vida!!! JO opino com el PUNSET, mentre no es demostri el contrari aqui em quedo....hehehe!
FERRAN: ja he llegit el teu blog...NO MOLA..i quins destins tant absurds de vegades...ja ho haviem comentat...jo des del estiu del 2008 vaig pendre consciència de aspectes que mai m'havia plantejat...i segueixo creient el mateix...hi ha coses massa importants per sacrificar-ho tot per un desig...a pesar del fanartisme hi ha limits que ara no vull creuar...a pesar que de vegades ho necessiti...
La putada és quan un accident és absurd, o no té res a veure amb la teva responsabilitat...
PEKAS: Em miro el link bow, MOLTES GRACIES!! PER CERT...a quina MONTSE et refereixes? Potser et confons...em sembla que a la foto no n'hi ha CAP MONTSEEEE!!! ???? Una abraçada bow.
LILITA: ffff...sempre acabes tenint raó...o jo, que em faig més tou...hehehe...GRACIES pel BALAY a LEVITA...també vas insistir tu per anar-hi, i la paciencia amb la rasca, els núvols i el nawet peu de via ( que és una repiseta!!!). GRACIES...
Per cert LILA...et vas haver de posar tossuda..però jo vaig haver de carregar LA MEVA EDAT en KILOS a l'ESQUENNA...el nawet que ja en pesa 17, la motxilla, el crashpad, mejar i el MATERIAL dur i la corda i els gats...paflipar!!!
I tu no et vas quedar curta eh?
Sort que ja coneixem cada pedra i dels que ens van aabar pillant la corda,q ue sinó!
i no imagino que deuria ser pujar a més la MAKITA i es bolts...
heheh
Ei, no menteixis, que el menjar el portava jo!!!A los hechos me remito!Tot i així no vam trigar més que altres anys...
A veure com va el que ve!
Publica un comentari a l'entrada