Més procés

Quan simplement "sentir" com t'aguantes millor ja és l'èxit del dia és que estàs "en procés"...

Una bonica i llarga caminada, sol i tranquil, fins al sector, a recés de l'ombra. Cada dia també aquest "procés" m'ensenya a reconeixer cada arbre, cada pedra, cada bassal etern de la font, i anant a la via m'aturo i gaudeixo del paisatge que es veu des de la talaia...quin país tant bonic...

Saludo a amics i coneguts i arribo a la via...i com sempre "la colla d'arreplegats" que sembla que habitin el bosc perdut del Siberworld on ressonen els crits del Morosaurius i el Javirex lluitant un cop més contra projectes utòpics que a poc a poc van sent futur...en Jaumetdàctilus obviant les distàncies i volant i volant en salts increíbles mentre m'impulsa amunt...i jo arrossegant-me cada cop millor pel projecte, que és com un repte motivacional per ressorgir de nou després del curt parón tant trist...

Si hi ha quelcom a entendre és que els reptes/projectes són personals, igual que el goig de treballar-los ( que no sofriment, el sofriment és molt més seriós i amarg, no ens enganyem que la vida real és molt més dura o cruel...)..i veure el procés a través del treball de un dels millors escaladors de la història, fa entendre que tot és qüestió tant de capacitat com de motivació...i d'entendre que res arriba sense il.lusió i tossuderia...cal anar-hi!!!