EROS I TÀNATOS

Aquests darrers dies d'estiu a casa dels pares, com molts anys, hem gaudit de les "tardes sota la surera" un happening cultural que anualment, a finals d'agost, organitza ja des de fa anys i anys principalment Na MARIA , a st Miquel d'Aro.

Resulta hipnotitzant seure a la fresqueta, sota l'alzina, i deixar-se emportar per la música i la poesia...de Bach a LLach, de Beatles a Albinoni, Bernstein, Verdi, Handel...i molts altres que amb el piano de la Maria i la veu de la Laura, ens deixen encantats durant l'estona que en podem gaudir...

El meu PARE desglossa poesia catalana amb un saber fer que, partint de la seva sorneguera i explicativa introducció que ens obre la ment i fa de clau de volta per entendre el llenguatge poètic...cada any busca i rebusca entre clàssics i moderns algun poema amb connexió amb fets actuals i que pugui comentar...i com que aquest any el tema de STATUS QUO econòmic és sensible i de l'ESTATUT n'estavem fins als collons, la part patriòtica se la van reservar la Maria i la Laura amb el CANT ALS PIRINEUS, amb un fragment gairebé Wagnerià que no va deixar impassible a gairebé ningú...no m'imagino com devia ser als teatres d'òpera escoltar Verdi en plèna època del "rissorgimento" italià...

El pare però, es va dedicar a temes molt més "interiors" i amb increïble destresa va relacionar els clàssics grecs i la psicologia freudiana (és editor de llibres de medicina) a través de les pulsions/conscient i l'ànima/subconscient de l'amor i la mort...des de Homer fins Freud...aquells sentiments i consciència que es formen quan l'home accepta que la vida és un parèntesi enmig de la eternitat en el qual se li permet existir...un parèntesi que s'obre amb un acte de amor i es tanca a través de la mort...aquest fets , com diu el pare ( que no ja no es decanta per la ciència o la ment mai per separat), pertanyen a aquell "gènere de coses" que no surten als scanners ni a les radiografies, però que menen tota la nostra existència...

Linkant a tort i a dret,el pare va rescatar un "poeta" esdevingut uns dels fundadors de la publicitat moderna (basada en connectar producte i sentiments)...i ens va deixar contentment glaçats declamant en PERE PRAT GABELLÍ,...a través de la poesia ens va mostrar "d'on surt la poesia" i on acaba la propia existencia......en 14 linies ben trobades...increïble.


La vella cançó...

L'amor sembra,
la mort sega...
dia i nit van fent camí
L'amor té la gracia grega,
la mort...sap parlar en llatí...
Per les vies del destí,
repartint la sort, que és cega,
l'amor sembra i la mort sega.
Són amics i fan cami
amb una dalla i amb un arc.
La mort sega, l'amor sembra,
negres clots, blaves sagetes...
i per la dalla i les sagetes...
canten i canten i canten els poetes....


I a què vé això???????????

Aquest estiu, mentre vagarejàvem amb la Lila al refu va apareixer la CAROLINE, guapa ella...amb un mal començament i un millor final ens vam fer col.legues, i col.legues dels seus col.legues, i vam anar a trepar tots plegats...i resulta que el DAVID és un nano curiós, amb unes aficions curioses...amb un blog estrany i una activitat que REALMENT no deixa dubte de que per ser purista només cal ser-ho...i la resta són tonteries..més segures això sí...a mi em fa angoixa, sabent què és un solo, pensar en el que fa...actualment en DAVID ha encadenat dues vies a Montrebei, una a les Bagasses, una a Regina i una a Els Arcs...per flipar , en poc més de 12hores i en 21 d'agost!!!

Coses estranyes i discretes que no recomano emular...al blog http://8anisme.blogspot.com/

A cuidar-se David i Ingrid, una abraçada bows...