EL PLORAMIQUES ( 7c/c+ )

A finals de Novembre del 2008, Després del primer èxode a Mallorca i d'estades perdudes als llimbs de l'ànima a Montserrat ( http://celiavern.blogspot.com/2008/11/introspecci.html )vaig aterrar de nou a la enigmàtica i desconeguda cova que havia equipat a l'estiu, abans de marxar sol a fer psico gairebé un mes...

El naixement del Nawet em deixava poques possibilitats d'escalar lluny de casa i m'estava desesperant. Aprop de ca'ls pares a la Vall d'Aro, amb uns avis delerosos de quedar-se amb el peke, i amb unes possibilitats que tot i reduïdes podien exercir de balsàmic ocasional, aquell forat estrany era una mena de vàlvula que tot i esclatar abans d'hora, va fer el fet...almenys temporalment.

Havia fet alguna visita passejant, atret des de la carretera per la forma de la paret, i el tamany de la cova, mentre anava a escalar a un altre lloc ( lleig i sense massa interès)...i vaig decidir equipar la via...pujant per la tartera de matinada per evitar la calor asfixiant, em situava a l'ombra i tenia fins al migdia per treballar abans la temperatura no arribés al màxim. Un parell de matins tatuant-me l'arnés a la cintura i desgrimpant en artificial o pujant en Ae/A2 i vaig lograr deixar enllestida la via...i allà es va quedar fins a la tardor, quan la tempesta en que estava es va calmar...

Saciat d'escalada sense corda a les cales de Mallorca vaig tornar a la cova, i aquell "projecte" que semblava que havia de ser el projecte de la temporada va caure només en dos intents. Decepcionat per la facilitat amb que havia fet la via i il.lusionat per la seva bellesa la vam filmar tot seguit...ja estava...i aleshores què???

El dimoni fosc d'ànima negra que tots tenim en algun racó em deia que trenqués cantos o en tapés algun... volia tralla, necessitava tralla i s'amagava darerre la decepció que tenia per haver malgastat l'esforç i els dies per equipar una via "simple" al meu entendre...però l' angel rasta em deia que "TRanki", que era una bona via i que ja estava bé, que la roca mana i nosaltres la adorem...els locals van equipar algunes vies més que vaig poder gaudir a mode de metadona i allà va quedar aquell sector, interessant si més no...vies de IV+ a 7c o 7c+ i algun projecte...

Durant alguna altra ocasió vaig veure cintes a la cova de gent que la provava, i semblava que deien que era "dura" ( sonava 8a)...no sé com ha quedat, i segurament aquest hivern m'agradaria encabir quelcom que costi una mica més, enmig del bombo...però de vegades la natura crea i reserva línies lògiques que amb la seva harmonia ens diuen que NO CAL posar més ferro ni forçar més forats que aquells que revelen el camí natural que la pedra ens regala...que ja queda bonic i que la visita bé val la pena per gaudir del paisatge davant del mar, de la riba del riu que hi fa camí i dels cims nevats tant aprop i tant lluny en aquest país petit on m'estic...és bonic, i amb el crepitar de la llar i amb una cervesa al davant la mirada solícita d'aquest nano que ja fa tres anys que creix somrient al nostre costat em diu que quan tot va bé no cal tocar-ho sinó agrair que es té...de vegades ho oblidem...

Gracies al PGB per aquell matí, a l'ALBA per la paciencia de filmar tota la via, al belayer per no espantar-se quan em vaig tirar ( que gairebé toco terra boooooooow), i a la crew local per acollir-me i fer claca...VINGABOOOOOOW!!!